Arquitectura i urbanisme com a eines de transformació política i social
Sempre m’ha interessat més l’espai entre els edificis que els edificis mateixos.
Deu anys dissenyant ciutat entre Londres i Barcelona. Avui, des del govern de Sant Adrià de Besòs, converteixo aquesta manera de mirar el territori en política pública.
Sobre mi
A mitja carrera d’Arquitectura vaig adonar-me que el que em movia no era el que passava dins dels edificis, sinó el que passava entre ells. Va ser un professor, un taller sobre Gaza i la descoberta que mapejar un territori vol dir fer visible allò que a primer cop d’ull no es veu. Des d’aleshores, tot ha girat al voltant de l’espai públic.
Aquesta manera de mirar la ciutat em va portar a Londres, a Foster+Partners, a treballar projectes de regeneració urbana a més de dotze països. Sempre amb el mateix fil conductor: un urbanisme sostenible, sensible als ecosistemes i inclusiu socialment. El que m’agrada anomenar urbanisme ecològic.
Avui aplico aquesta mirada des d’un lloc diferent: no des d’un estudi que proposa, sinó des d’un govern municipal que decideix i executa.
Trajectòria
2015 — Primer premi a Europan 13 amb Forus LABing, Stavanger
2018–2020 — Urbanista a Foster+Partners, Londres. Projectes a més de dotze països
2020 — Millor Treball Fi de Màster d’Espanya i Iberoamèrica (Fundación Carolina, CRUE, AECID)
2023–actualitat — Tinent d’Alcaldia de Territori Sostenible, Sant Adrià de Besòs
Vaig aprendre a llegir ciutats a Londres. Ara les escric des de Sant Adrià.
— Jose Gras